La princesa aventurera i el drac Temut

En un regne màgic envoltat de boscos encantats i muntanyes cobertes de boira, hi havia una princesa anomenada Alba. L’Alba era diferent de les altres princeses del regne; mentre elles preferien estar al castell, pentinant-se i esperant un príncep encantador, l’Alba anhelava l’aventura i l’emoció del món exterior.

Un dia, mentre l’Alba explorava el bosc frondós que envoltava el castell, va arribar a una claredat on hi havia una cova oculta. Amb la seva curiositat infinita, va decidir endinsar-s’hi i va descobrir un gran drac anomenat Temut. El Temut, amb les seves ales de color fúcsia i els ulls grans com llunes plenes, no semblava res de semblant a l’espantosa bèstia que la gent del regne temia.

Tot i l’aparença imponent del Temut, l’Alba va percebre de seguida la tristor que envoltava el drac. El Temut va explicar que havia viscut en aïllament durant anys, rebutjat per les altres criatures del regne per la seva aparença temible. Malgrat la seva reputació, el Temut era una ànima solitària i poruga, anhelant la connexió humana.

Sense vacil·lar, l’Alba va prometre ajudar el Temut a superar les seves pors i a mostrar al món que valia la pena conèixer-lo més enllà de la seva aparença. Junts, van embarcar-se en una sèrie d’aventures emocionants pel regne, desenterrant secrets antics i descobrint llocs màgics que mai havien vist abans.

No obstant això, el seu camí no va ser fàcil. Les històries sobre dracs ferotges circulaven pel regne, i la gent es negava a acceptar que el Temut no era una amenaça. A més a més, un malvat bruixot, envejós de la relació entre l’Alba i el Temut, va intentar posar-los en contra l’un de l’altre amb trucs i enganys.

Tot i els obstacles, l’Alba i el Temut van romandre fermes en la seva amistat. Amb el temps, van guanyar el respecte i l’admiració de les persones del regne a mesura que demostraven la seva força, coratge i comprensió. Finalment, en el gran festival anual, l’Alba i el Temut van aparèixer junts, conquerint els cors del poble amb la seva amistat i demostrant que la veritable bellesa rau en l’interior de cadascú.