Embarbussaments

Benvingut a aquesta secció dedicada als embarbusaments en català! Aquí trobaràs una selecció d’alguns dels embarbussaments més coneguts i divertits de la nostra llengua.

Els embarbusaments són jocs de paraules amb sons repetitius o similars que posen a prova la rapidesa i la destresa de qui els diu. Sovint, són frases curtes però enrevessades que, si es diuen ràpid, provoquen errors i fan que ens equivoquem amb facilitat. Són un repte lingüístic molt divertit tant per a nens com per a adults!

En aquesta secció hem recopilat una gran varietat d’embarbusaments tradicionals, alguns de molt coneguts i altres menys populars, però igualment enginyosos. Sigui per passar una bona estona, desafiar els teus amics o millorar la teva dicció en català, aquí trobaràs un munt d’opcions per posar-te a prova.

Estàs preparat per ensopegar amb les paraules? Endavant, intenta dir-los ben ràpid i sense equivocar-te!

Embarbussaments clàssics

Setze jutges d’un jutjat,
mengen fetge d’un heretge,
setze jutges d’un jutjat,
mengen fetge d’un penjat
que encara penja.
Plou poc però per lo poc que plou, plou prou.
El cel està enrajolat, qui el desenrajolarà?
El desenrajolador que el desenrajoli,
bon desenrajolador serà.
Un plat blanc,
pla, ple de pebre
negre està.
Duc pa sec al sac,
m’assec on sóc,
i el suco amb suc.
Quan dic dic,
no dic dic,
que dic dec,
si dic dec i dic dic,
dic que no és pas dec el que dic,
sinó dic, com ho dic.
M’han dit que tu has dit un dit
que jo no he dit.
El dit que tu has dit, jo no l’he dit,
perquè si jo hagués dit el dit
que tu has dit,
fóra ben dit per haver-lo dit jo.

Embarbussaments populars i escolars

En Pere té una pera.
El nét va net.
Què fer?
Cafè.
Pepa tonta: tanta tinta tota t’unta.
El gros gos ros no vol l’os tot sol.
En Ferran, ferrer feia fum
i foc ferrant ferro fort.
Si una serra
serra un xiprer,
sis serres serren
sis xiprers.
A la vora de la mar,
hi ha una parada de paraigües,
i el paraigüer que els para,
és un bon paraigüer.
Paula, para la taula,
para-la bé que el pare ja ve.
—Que la pari en Pere,
que a mi no em va bé.
En Pere va per la carretera
amb un carro carregat de rocs,
que fa carric, carrac, carric, carrac.
Al Marroc
un marrec tira un roc
i cau al rec.
El bisbe de Vic viu al bisbat de Vic.
Si qui deu deu diu que deu deu,
diu el que deu i deu el que diu.
Babau beu vi bo i viu bé.
En quin tinter tens
tanta tinta, Anton?
—Tinc tanta tinta
en tots els tinters
que em sobra tinta
per entintar un tanc.

Embarbussaments llargs tradicionals

Quan contis contes
compta quants contes contes,
perquè, si no portes el compte
de quants contes contes,
mai no sabràs quants contes
pots contar
i perdràs el compte.
Qui un pam de capa
parda compra,
un pam de capa
parda paga.
Qui un pam de capa
parda ha comprat,
un pam de capa
parda ha pagat.
Fills i filles té el meu fill;
la meva filla, filles i fills té;
però els fills i filles de la meva filla
no són filles i fills del meu fill.
Tinc una son, una gana i una set,
que ni dormo, ni menjo, ni bec.
Si dormia, menjava i bevia,
la son, la gana i la set em passarien;
però, com que no dormo, ni menjo, ni bec,
no em fuig ni la son, ni la gana, ni la set.
Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer,
que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé.
D’un lloc a l’altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner.

Embarbussaments d’animals

Diu la guatlla:
—Què fas, gat?
—Què fas, guatlla?
diu el gat.
Una polla xica pellerica
cama curta picarrica
mena tres polls pellerics
cama curta picarrics.
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta
i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics,
camacurts i ballarics.
Una cabra sedega, bedega
banyuga, banyaga,
peluda i pelada,
va tenir un cabrit sedec, bedec,
banyuc, banyac,
pelut i pelat.
Si la cabra no hagués estat
sedega, bedega,
banyuga, banyaga,
peluda i pelada,
el seu cabrit no hauria estat
sedec, bedec,
banyuc, banyac,
pelut i pelat.
Una ovella banyuga, banyega,
sedega, badega,
llanuda, llanada,
peuforcada, xeixabarrada,
cua-segoviada;
mena un anyell banyuc, banyec,
sedec, badec,
llanut, llanat,
peuforcat, xeixabarrat,
cua-segoviat.

Altres embarbussaments molt coneguts

Una boteta, tota rodoneta, té vi, vi té, té tap,
tap té, té tap i tapó, tap i tapó té.
Quan m’ajupia, codonys collia.
Quan m’aixecava, codonys agafava.
De genollons, collia, collia.
De genollons, collia, codonys.
Al calaix de sastre hi ha retalls,
retalls hi ha al calaix de sastre.
I entre els retalls hi ha encenalls.
Ui! Quin desastre,
aquest calaix de sastre.
Tres tristos tigres són tres tristos tigres.
(Adaptació molt popular en català d’un embarbussament hispànic.)
Un tigre, dos tigres, tres tigres.
El qui sap,
no és el qui tot ho sap,
sinó el qui sap,
on és el que no sap.
Duc com puc un ruc a un duc rus mut.
Un bou pelós, tinyós, xaiós,
tot empudegat, ros ronyós,
rascós, esgarrifós, espantallops,
merdós i pollós.
Pets, rots, mocs, llufes i gargalls,
cagarrines de les fines,
ensaïmades de cavall,
peus suats i nassos bruts.
Bon remei pels geperuts!

Descarrega en pdf

El fascinant món dels embarbusaments

Els embarbusaments són una part essencial del folklore lingüístic català. Es tracta de frases o versos amb una combinació de sons difícils de pronunciar, creant un joc de paraules divertit i estimulant. Aquests exercicis de dicció han entretingut generacions i, a més de ser una font de diversió, també tenen beneficis educatius i lingüístics.

L’origen dels embarbusaments

Els embarbusaments han existit des de fa segles i han estat transmesos oralment de pares a fills. Aquestes combinacions de paraules, sovint amb rimes i estructures repetitives, han servit com a entreteniment, però també com a eines per millorar la dicció i la memòria. En moltes cultures del món hi ha variants d’aquest tipus de jocs de paraules, però els embarbusaments catalans tenen una riquesa i diversitat pròpia.

Per què són importants els embarbusaments?

Els embarbusaments no són només una manera de passar l’estona. Tenen múltiples beneficis:

Milloren la dicció: Pronunciar ràpidament un embarbusament ajuda a millorar la vocalització i la fluïdesa verbal.
Exerciten la memòria: Aprendre embarbusaments fomenta la memòria i l’agilitat mental.
Fomenten l’aprenentatge de la llengua: Són ideals per als infants que estan adquirint nou vocabulari i estructures lingüístiques.
Són una forma de cultura popular: Conèixer i compartir embarbusaments ajuda a mantenir viva la tradició oral catalana.

Com utilitzar els embarbusaments a l’educació?

Els embarbusaments són una eina perfecta per a mestres i educadors que volen fer les classes de llengua més dinàmiques i entretingudes. Algunes activitats educatives inclouen:

Competicions de pronúncia: Els alumnes intenten dir l’embarbusament més ràpidament sense equivocar-se.
Creació de nous embarbusaments: Exercici de creativitat on els alumnes inventen els seus propis jocs de paraules.
Ús en tècniques de logopèdia: Ajuda a millorar la pronúncia en infants i adults amb dificultats de dicció.

Els embarbusaments en l’era digital

Amb l’arribada d’internet, els embarbusaments han trobat un nou espai per continuar vigents. A les xarxes socials i plataformes de vídeo, cada vegada és més comú veure reptes virals on les persones intenten dir ràpidament embarbusaments sense equivocar-se. Això contribueix a la seva difusió i fa que noves generacions els coneguin i els comparteixin.

Participa i comparteix els teus embarbusaments preferits!

Ara que ja coneixes la importància dels embarbusaments, t’animem a practicar-ne alguns i compartir-los amb la teva família i amics. També pots comentar quin és el teu preferit o fins i tot inventar-ne un de nou!

Així, junts mantindrem viva aquesta meravellosa tradició lingüística catalana.