Saltear al contenido principal

El somni de la Joana

El somni de la Joana - contestes fantastics en català
Getting your Trinity Audio player ready...

En una illa encisadora, envoltada per un mar cristal·lí de color turquesa, hi vivia la Joana, una nena de deu anys amb una imaginació sense límits. Cada vespre, la Joana s’estirava al seu llit, tancava els ulls i es deixava portar per somnis plens de fantasia i aventura.

Una nit especial, mentre la Joana somiava, es va trobar en un món diferent: un jardí encantat, un lloc on les flors parlaven amb veus melodioses, els arbres ballaven al ritme del vent, i animals màgics jugaven entre els rosers. Era un món ple de colors vius i sons harmoniosos, un lloc on tot semblava possible.

En el seu recorregut pel jardí, la Joana va conèixer a l’Azur, un ocell màgic de plomes iridescents. l’Azur havia perdut la seva melodia màgica i, sense ella, no podia volar lliurement pels cels del jardí.

Determinada a ajudar al seu nou amic, la Joana va iniciar una aventura per recuperar la melodia perduda de l’Azur. Al llarg del seu viatge, es van trobar amb criatures extraordinàries que els van oferir ajuda i savis consells.

La llebre de la lluna, una criatura amb pell platejada i ulls plens de saviesa, els va dir: «El cor no menteix mai. Escolta el que et diu, i t’encaminarà cap a la veritat.» Aquest consell va inspirar a la Joana a confiar en la seva intuïció i sentiments.

El drac de les flors, un ésser majestuós amb una cua que semblava una cua de pètals de rosa, els va desafiar a resoldre un trencaclosques màgic. «Per descobrir els secrets més profunds, has d’obrir la teva ment i deixar que la imaginació et guiï,» els va dir el drac.

Les fades dels rosers, amb ales fines com a teles d’aranya i veus suaus com el murmuri del vent, van xiuxiuejar a la Joana: «L’esperança és la llum que il·lumina els camins més foscos. Mai la perdis de vista.»

El desafiament més gran va ser el Laberint dels Somnis Esborrats. Aquest laberint era un món en si mateix, amb passadissos que canviaven constantment i il·lusions que enganyaven els sentits. Gràcies als consells rebuts, la Joana va aconseguir navegar el laberint. Va confiar en el seu cor, va utilitzar la seva imaginació per veure més enllà de les il·lusions, i va mantenir l’esperança, fins i tot en els moments més difícils.

La Joana, seguint els consells de les criatures màgiques, va usar la seva intuïció per trobar el camí correcte. Es va adonar que les parets del laberint reflectien els seus propis temors i dubtes. Enfrontant-los i superant-los, va trobar la sortida del laberint i amb ella, la melodia perduda de l’Azur.

Amb la melodia recuperada, l’Azur va poder tornar a volar, omplint el cel amb la seva música encantadora. La Joana va comprendre que, amb l’amistat, la confiança en un mateix i la perseverança, podia obtenir qualsevol cosa.

Tornant al món real, la Joana es va despertar amb un somriure, sabent que l’aventura viscuda aquella nit seria un record que la inspiraria sempre.

Aquest conte ensenya als infants la importància de l’amistat, la confiança en un mateix i la perseverança. Ens recorda que amb l’ajuda dels amics, la força de la nostra intuïció, i la llum de l’esperança, podem superar qualsevol desafiament i fer realitat els nostres somnis més estimats.

Volver arriba
Buscar