Saltear al contenido principal

El lleó que no sabia escriure

El lleó que no sabia escriure - llegeix en català contes
Getting your Trinity Audio player ready...

Vet aquí una vegada, en una gran sabana africana, un lleó molt gran i fort que governava sobre tots els animals. Però, malgrat la seva força i el seu poder, hi havia una cosa que el lleó no sabia fer: no sabia escriure.

El lleó era molt respectat per tots els altres animals, però sempre se sentia una mica trist per no saber escriure. Un dia, en passejar pel bosc, va veure una lleona molt bonica i es va enamorar d’ella al moment. Va voler escriure-li una carta per expressar els seus sentiments, però es va adonar que no podia.

Després de pensar-ho una mica, el lleó va decidir demanar ajuda als altres animals. Primer, va anar a veure el mico, que era conegut per la seva astúcia. El mico va escriure una carta, però era plena d’acudits i bromes, i el lleó va pensar que això no era apropiat per expressar el seu amor.

A continuació, va anar a veure la girafa, que tenia una lletra molt elegant. Però la girafa va escriure una carta massa formal i sofisticada, que no reflectia els sentiments sincers del lleó.

Després, el lleó va demanar ajuda al cocodril, que era molt pràctic. Però el cocodril va escriure una carta massa directa i sense cap romanticisme.

Finalment, el lleó va anar a veure l’elefant, que era conegut per la seva saviesa. L’elefant li va donar el millor consell de tots: «El més important no és com escrius la carta, sinó que els teus sentiments siguin sincers. Escriu amb el cor.»

El lleó va prendre aquest consell i, amb l’ajuda de l’elefant, va aprendre a escriure amb el seu propi estil. Va escriure una carta senzilla però plena d’amor i sinceritat, expressant els seus sentiments cap a la lleona.

Quan la lleona va llegir la carta, va quedar molt emocionada. Va veure la sinceritat en les paraules del lleó i va entendre que el més important no era la lletra, sinó l’amor que hi havia darrere.

Des d’aquell dia, el lleó i la lleona van ser inseparables, i el lleó va aprendre que no importa no saber fer alguna cosa perfectament, sempre que es faci amb amor i sinceritat. A més, va descobrir el valor de demanar ajuda i aprendre de les experiències dels altres.

Aquest conte ens ensenya que no cal ser perfecte en tot el que fem, que el més important és ser sincer i fer les coses amb amor. També ens recorda que demanar ajuda i aprendre dels altres és una forma valuosa de créixer i millorar.

Volver arriba
Buscar