Un Nadal ple d’il·lusions

Vet aquí que una vegada hi havia, en un poblet petit, però molt afortunat, un grup de germanes i cosines que s’estimaven molt i que sempre passaven aventures plegades. Al poble, cada racó semblava tret d’un conte, especialment quan s’apropava Nadal, amb els carrers il·luminats i l’olor de torrons flotant a l’aire.

Les germanes Laia, Clàudia i Júlia vivien a una casa gran amb finestres de fusta i un jardí ple de flors d’hivern. La Júlia tenia els cabells pèl-roigs, que brillava amb la llum del sol, i un somriure que sempre contagiava alegria. Al poble també vivien les seves cosines Martina i Paula, que estaven igual d’il·lusionades per Nadal.

Un vespre d’hivern, només faltaven pocs dies a la nit màgica. La Júlia i la Martina estaven jugant a construir castells de blocs al saló, mentre la Paula, la Clàudia i la Laia estaven molt concentrades escrivint la seva carta als Reis d’Orient. Volien assegurar-se que no oblidaven res! Cada nena escrivia els seus desitjos amb cura: nines, llibres d’aventures, un tren de joguina i fins i tot una bufanda de colors per la seva àvia.

Quan les cartes van estar llestes, totes cinc es van abrigar bé amb bufandes i gorros i van sortir al carrer, agafades de les mans, per portar les cartes als patges reials. El camí estava ple de neu, però no els importava gens. Cada pas les acostava més a la il·lusió de veure els patges amb les seves caixes plenes de cartes i sacs màgics.

Quan van arribar a la plaça del poble, els patges, amb els seus vestits brillants i somriures acollidors, van rebre les nenes. Els van prometre que els Reis d’Orient llegirien amb atenció les seves cartes. Les nenes, emocionades, van tornar a casa saltant de felicitat.

En arribar, van fer dues coses molt importants: primer, van preparar una safata amb galetes i un got de llet per als Reis, i un grapat de pastanagues per als camells. Després, van alimentar el Tió amb molta cura, perquè sabien que, com més mengés, més regals els cagarien.

Aquella nit, amb el cor ple d’expectativa, van anar totes a dormir. Els seus somnis estaven plens de màgia, estrelles i cançons de Nadal.

L’endemà al matí, el sol va entrar per les finestres i les nenes es van despertar emocionades. Al saló hi havia els regals embolicats amb cintes brillants, el Tió les esperava sota la manta, i Nadal havia arribat amb tota la seva màgia.

El poblet petit, però afortunat va ser aquell dia més alegre que mai, gràcies a l’amor, la il·lusió i la màgia de cinc nenes molt especials: la Júlia, la Paula, la Clàudia, la Martina i la Laia.