|
Getting your Trinity Audio player ready...
|
En un poblet molt llunyà, un grup d’infants molt especials que anaven a una llar d’infants. Es deien Liam, Noa, Gala, Aina, Mariona, Nil, Emma i Bruna. Tots tenien entre 4 i 5 anys, i els encantava descobrir, experimentar i jugar plegats.
La seva aula era un espai tranquil i acollidor, amb prestatgeries baixes plenes de materials naturals, racons de lectura i taules petites per treballar en silenci.
Un matí, la guia, la Mestre Clara, els va reunir en rotllana i els va recordar amb veu suau: —Recordem les nostres normes per conviure millor:
- Escoltar amb atenció quan algú parla.
- Endreçar el material quan l’acabem d’utilitzar.
- Cal demanar la paraula abans de parlar.
- Ser respectuosos i ajudar-nos sempre que puguem.
—Quan seguim aquestes normes —va continuar la Mestre Clara—, aprenem millor i ens sentim feliços.
Però al cap d’una estona, en Noa, emocionat per explicar una història, parlava sense esperar el seu torn. En Liam, jugant amb els blocs de fusta, els va fer caure i es va oblidar de recollir-los. La Gala i l’Aina discutien per un llapis rosa, i l’Emma i la Bruna reien tan fort que costava escoltar.
La Mariona, que sempre observava amb molta calma, va aixecar la mà i va dir: —Amics! Si no respectem les normes, no ens podem entendre. Què us sembla si ho fem millor entre tots?
Tots es van mirar i van assentir amb un somriure. En Nil va aixecar la mà i va proposar: —Podem compartir el llapis rosa i ajudar en Liam a recollir els blocs.
I així ho van fer: en Noa va esperar pacientment el seu torn per parlar, en Liam i la Gala van endreçar els materials, i l’Emma i la Bruna van abaixar la veu per poder escoltar la resta.
La Mestre Clara, veient com col·laboraven, els va somriure: —Així sí! Quan respectem les normes, fem que la nostra aula sigui un lloc bonic i ple d’harmonia.
Des d’aquell dia, en Liam, en Noa, la Gala, l’Aina, la Mariona, en Nil, l’Emma i la Bruna es van esforçar per recordar les normes. I, encara que de vegades s’equivocaven, sabien que sempre podien començar de nou, ajudant-se i aprenent plegats.
