Skip to content

L’escola buida

L'escola buida

El conte de L’escola buida

Getting your Trinity Audio player ready...
0
(0)

Vet aquí que una vegada hi havia una nena de set anys que es deia Carme. Era alegre, curiosa i li encantava anar a l’escola, un lloc especial anomenat Catalonia, on sempre passaven coses divertides.

Un matí, la Carme es va llevar ben d’hora, es va vestir ràpidament i, amb la seva motxilla a l’esquena, va pujar al cotxe amb la seva mare. Estava emocionada perquè volia veure els seus amics i la seva mestra.

Quan van arribar a l’escola, tot semblava una mica estrany. No hi havia nens al pati, ni soroll, ni rialles. Tot estava en silenci.

—Que estrany… —va dir la Carme.

Però com que la seva mare tenia pressa, la va deixar a la porta i va marxar cap a la feina.

La Carme, una mica intrigada, va entrar a l’escola tota sola.

—Hola? Hi ha algú? —va cridar.

Només se sentia l’eco de la seva veu pels passadissos buits.

Va començar a caminar a poc a poc. Va mirar dins de la seva classe… però estava completament buida. Va anar al pati… tampoc hi havia ningú. Fins i tot va passar per la biblioteca, però no hi havia ni un sol nen llegint.

A cada pas, la Carme se sentia més confosa.

—Potser s’han amagat per fer-me una sorpresa? —va pensar.

Va decidir buscar millor, obrint portes i mirant per tot arreu, però no trobava ningú. L’escola Catalonia semblava abandonada!

Just quan començava a preocupar-se de veritat, va sentir un soroll a la porta principal.

—Carme! —va cridar una veu coneguda.

Era la seva mare, que havia tornat corrents.

—Carme, vine de pressa! —va dir, una mica nerviosa però somrient.

La Carme va córrer cap a ella.

—Mama! No hi ha ningú! On són tots?

La seva mare va riure suaument.

—Ai, Carme… ens hem equivocat. Avui és dissabte!

La Carme es va quedar parada un segon… i després va començar a riure.

—Ah! Per això estava tot tan buit!

Totes dues van sortir de l’escola agafades de la mà, encara rient.

—Doncs ja que estem despertes —va dir la mare—, què et sembla si anem a esmorzar xocolata amb xurros?

Els ulls de la Carme van brillar.

—Sííí!

I així, el que havia començat com un matí misteriós es va convertir en una aventura divertida que la Carme mai oblidaria.

FI

T'ha agradat el conte?

Fes clic en una estrella per puntuar-lo!

Puntuació: 0. Vots: 0

No hi ha cap vot! Valora el conte.

Descarrega el conte en pdf

Buscar