|
Getting your Trinity Audio player ready...
|
L’Anuk tenia dos anys i unes ganes enormes de descobrir coses.
Un matí, va sortir a passejar amb la mare.
—Avui coneixerem animals —li va dir ella.
L’Anuk va somriure i va picar de mans.
—Animals!
Al costat del camí hi havia un gat. Tenia els bigotis llargs i la cua ben dreta.
—Hola, gat! —va dir l’Anuk.
—Mèu, mèu!
—El gat et diu hola —va explicar la mare.
—Mèu, mèu! —va repetir l’Anuk.
El gat es va estirar al sol.
Una mica més enllà van trobar un gos que passejava amb el seu amo. Movia la cua d’un costat a l’altre.
—Hola, gos!
—Bup, bup!
L’Anuk va bellugar el culet.
—Jo també moc la cua!
La mare va riure.
—Però si tu no en tens!
Quan van arribar a la granja, una gallina caminava pel pati.
Darrere seu anaven tres pollets.
Un, dos, tres!
—Hola, gallina!
—Coc-coc!
—Hola, pollets!
—Piu, piu, piu!
L’Anuk es va ajupir una miqueta per mirar-los. Eren petits, grocs i rodonets.
—Caminen darrere la seva mare, com tu amb mi —va dir la mare.
L’Anuk li va agafar la mà i van continuar passejant.
Dins d’un tancat hi havia una vaca que mastegava herba.
—Hola, vaca!
La vaca va aixecar el cap.
—Muuu!
L’Anuk va obrir molt els ulls.
Després va agafar aire.
—Muuuuuu!
La vaca va bellugar una orella.
Potser li havia agradat aquell «hola» tan llarg!
Al prat del costat hi havia una ovella.
—Hola, ovella!
—Beeee!
L’Anuk va mirar la mare.
—Porta un abric!
—Sí! És la seva llana.
L’ovella va acostar el nas a la tanca i el va moure una mica.
L’Anuk també va moure el nas.
Una vegada.
Dues vegades.
Tots dos van quedar ben contents.
A la bassa, un ànec nedava entre les fulles.
—Hola, ànec!
—Quac, quac!
L’ànec va sortir de l’aigua i va caminar fent tentines.
L’Anuk va caminar com ell.
Un peu cap aquí.
Un peu cap allà.
—Quac, quac!
La mare el va seguir.
I durant una estoneta, pel camí hi van passejar un ànec, un Anuk i una mare que també feia:
—Quac, quac!
Quan va arribar l’hora de tornar a casa, l’Anuk va badallar.
La mare el va agafar a coll.
—Quants animals has conegut avui!
L’Anuk va recolzar el cap a la seva espatlla.
—El gat fa mèu… El gos fa bup…
Va tancar una mica els ulls.
—La vaca fa muuu…
—I l’Anuk, què fa? —va preguntar la mare fluixet.
L’Anuk la va abraçar.
—Un petó.
Muac!
I aquell va ser el «hola» més dolç de tot el dia.
