Saltear al contenido principal

El timbaler del Bruc

El timbaler del Bruc - conte en català
Getting your Trinity Audio player ready...

Vet aquí que una vegada hi havia, en un petit poble anomenat Bruc, situat als peus de la muntanya de Montserrat, un jove anomenat l’Isidre. Era conegut per tots com el timbaler del Bruc per la seva habilitat per tocar el tambor. L’Isidre era un noi alt, de cabells castanys i ulls vius que reflectien un esperit aventurer. En aquells dies, Catalunya es trobava sota l’amenaça de les tropes napoleòniques, que intentaven conquerir Espanya.

Un matí assolellat de juny de 1808, quan l’Isidre tocava el tambor a la plaça del poble, va arribar un missatger amb notícies inquietants: un gran exèrcit francès es dirigia cap al Bruc. Els veïns del poble es van reunir a l’església per decidir què fer. El rector, el mossèn Joan, un home gran amb una veu ferma, va dir: «Hem de defensar el nostre poble, la nostra terra i la nostra llibertat. No podem permetre que els francesos ens trepitgin.»

L’Isidre, sentint les paraules del mossèn Joan, va sentir un profund sentiment de responsabilitat. Va alçar la mà i va dir: «Jo ajudaré a defensar el poble. Puc utilitzar el meu tambor per confondre i espantar els francesos.» La gent del poble, inspirada per la valentia de l’Isidre, va decidir organitzar-se per resistir l’atac.

Els dies següents, mentre els francesos s’acostaven, els habitants del Bruc van preparar les seves defenses. Van amagar pedres i troncs en els camins i van preparar emboscades a les muntanyes. L’Isidre, amb el seu tambor, es va situar en un punt estratègic on podia veure l’avanç de l’exèrcit enemic.

Quan els francesos van arribar, la batalla va començar. Els sons dels tambors de l’Isidre ressonaven per les muntanyes, creant un eco que feia semblar que un gran exèrcit català els esperava. Els soldats francesos, desconcertats pels sons poderosos i la resistència inesperada, van començar a retrocedir. L’Isidre, veient això, va tocar el tambor amb més força, encoratjant als seus companys a lluitar amb més valentia.

Durant hores, la batalla es va intensificar, però els habitants del Bruc, liderats pel so del tambor de l’Isidre, van aconseguir resistir l’atac francès. Els francesos, creient que s’enfrontaven a un exèrcit molt més gran, van decidir retirar-se. El poble del Bruc va celebrar la seva victòria, i l’Isidre va ser proclamat heroi.

Després d’aquesta batalla, la llegenda de l’Isidre, el timbaler del Bruc, es va escampar per tota Catalunya. Es deia que un sol noi amb un tambor havia aconseguit derrotar a un poderós exèrcit francès. La seva història va inspirar a molts catalans a lluitar per la seva llibertat i va ser recordada com un símbol de valentia i astúcia.

Amb el pas del temps, la figura de l’Isidre, el timbaler del Bruc, es va convertir en una llegenda, una història que es conta de generació en generació. La seva proesa va quedar gravada en la memòria col·lectiva com un exemple del coratge i l’enginy del poble català enfront de l’adversitat. Així, l’Isidre i el seu tambor van passar a la història, no només com a símbols de la victòria en una batalla, sinó com a emblemes de la identitat i la resistència catalana.

I així acaba la llegenda de l’Isidre, el timbaler del Bruc, un relat que encara inspira generacions de catalans, recordant-los el valor de la lluita per la llibertat i la importància de mantenir viu l’esperit de resistència davant les dificultats.

Volver arriba
Buscar