La nit de les bromes

Era la nit de Halloween, i els carrers estaven plens de nens disfressats de fantasmes, bruixes i monstres. Entre ells hi havia en Martí, un nen que adorava fer bromes. Ell i els seus amics, la Clàudia i en Pol, es van reunir aquella nit amb una bossa plena de caramels i un munt d’idees per fer bromes a tothom que trobessin.

«Aquesta nit farem les millors bromes de totes!» va dir en Martí rient. La seva idea era espantar la gent amagant-se darrere d’arbres, llençant confeti a la cara dels altres nens o fent veure que els agafava amb mans fredes quan no miraven.

Van començar les seves bromes, i al principi semblava divertit. Van espantar la senyora Anna, que va cridar quan en Martí va sortir corrent darrere d’ella amb una màscara de monstre. Després, van tirar confeti a en Joan, un nen petit, que es va posar a plorar perquè no li agradava la broma. Però en Martí no va parar. «Només és una broma!» deia entre rialles.

Però les coses van canviar quan van arribar a casa de la Sílvia, una nena que tenia molta por als monstres. En Martí, sense pensar-ho, va saltar davant d’ella amb una màscara espantosa i va cridar molt fort. La Sílvia va quedar paralitzada de por i va començar a plorar desconsoladament.

En aquell moment, la mare de la Sílvia va sortir i va abraçar la seva filla. Mirant en Martí amb ulls seriosos, li va dir: «Les bromes poden ser divertides, però si fan mal als altres, deixen de ser-ho. Ara la Sílvia està molt espantada. Vols que algú et faci el mateix a tu?»

En Martí es va quedar quiet, pensant. No ho havia vist d’aquella manera. Ell creia que tothom s’ho estava passant bé, però ara veia que les seves bromes estaven fent mal.

Va demanar disculpes a la Sílvia i als altres nens que havia espantat. Després, ell i els seus amics van decidir canviar d’estratègia: van fer bromes divertides, com amagar caramels en llocs inesperats perquè altres nens els trobessin, o fer veure que els esquelets ballaven. Tothom va començar a riure de veritat, i la nit es va convertir en una festa agradable.

Des d’aquell moment, en Martí va aprendre que les bromes només són bones si fan riure a tothom, sense fer mal ni espantar ningú. Aquell Halloween va ser el millor de tots, perquè va aprendre que la diversió es comparteix millor quan tots estan contents.

Moralina: Fer bromes està bé, però mai haurien de fer mal ni espantar de debò. Si una broma fa mal a algú, ja no és divertida.