Saltear al contenido principal

La llum d’en Marçal, el peix lluminós

La llum d'en Marçal, el peix lluminós - Racó de contes
Getting your Trinity Audio player ready...

En un racó amagat del fons marí, on les aigües blaves es tornen misteriosament fosques, hi vivia en Marçal, un peixet no gaire gran però amb un do molt especial. A diferència dels altres peixos, en Marçal tenia escates que lluïen amb una llum pròpia, com si petites estrelles haguessin decidit fer del seu cos la seva llar.

En Marçal era ben conscient de la seva singularitat i sovint se sentia sol, ja que la resta de peixos el miraven amb una mescla d’admiració i enveja. No obstant això, en Marçal tenia un cor generós i somiava trobar una manera d’utilitzar el seu do per ajudar els seus companys marins.

Un dia, mentre explorava una zona particularment fosca de l’escull, en Marçal va escoltar uns plors suaus. Acostant-se amb cura, va trobar una petita gambeta anomenada Glòria, que estava atrapada entre dues roques. La pobra Glòria no podia alliberar-se i tenia por de quedar-se sola en la foscor.

Sense pensar-s’ho dues vegades, en Marçal va usar la seva llum per il·luminar l’espai i amb molta paciència va ajudar a alliberar la Glòria. La gambeta, agraïda, va mirar en Marçal amb uns ulls que brillaven d’emoció.

«Com puc agrair-te, en Marçal? La teva llum m’ha salvat!» va exclamar la Glòria.

«No necessites agrair-me,» va respondre en Marçal amb un somriure. «Veure que estàs bé és més que suficient per a mi.»

La notícia de la bona acció d’en Marçal es va escampar ràpidament per l’escull. De sobte, en Marçal no es va sentir tan sol. Els altres peixos van començar a veure més enllà de les seves escates brillants, reconeixent el seu cor valent i amable.

Animat per l’experiència, en Marçal va començar a fer servir la seva llum per guiar els peixos que es perdien de tornada a casa, per allunyar les criatures amenaçadores i per crear belles escenes il·luminades que alegraven el fons marí com mai.

Amb el temps, en Marçal va esdevenir una llegenda en el món submarí, no només per la seva bellesa sinó també per la seva bondat i coratge. El fons marí, un lloc que una vegada va ser ple de tenebres i solitud, ara brillava amb una nova llum, una llum d’esperança i amistat.

I així, en Marçal, el peix lluminós, va ensenyar a tots que la veritable bellesa rau en les nostres accions i en la capacitat d’il·luminar la vida dels altres, fins i tot en els moments més foscos.

Volver arriba
Buscar