El drac i el pastís gegant

En un petit poble, hi vivia un drac molt especial. No era un drac ferotge ni temible com els altres; aquest drac era conegut per ser un bonàs, sempre amable i amb un somriure ben ample. Un dia, decidí sorprendre els seus amics amb un pastís gegant. Es passà hores planificant la recepta perfecta, amb capes de xocolata, maduixes i nata per a tots els gustos. El drac volia fer feliç a tothom.

Quan començà a preparar el pastís, tot semblava anar bé, però a poc a poc, les coses es complicaren. Primer, els ous se li escorrien dels dits, després la farina es va escampar per tot arreu, i la nata, quan la muntava, se li va desbordar i el va deixar tot cobert de crema! Començava a sentir-se frustrat i una mica trist.

“Però, si només volia fer un pastís bonic per als meus amics!”, sospirà el drac amb un buf de foc.

Just en aquell moment, el seu amic l’eriçó, que passava pel costat de la cova, el sentí i entrà per ajudar-lo. “Què et passa, drac?” li preguntà.

“El pastís no em surt com voldria i em sento molt enfadat… i una mica trist també”, confessà el drac amb llàgrimes als ulls.

L’eriçó va posar una mà suau sobre l’espatlla del drac. “És normal sentir-te així quan vols fer una cosa tan especial. Però recorda que pots demanar ajuda. I, de vegades, quan les coses no surten bé, és una oportunitat per riure i aprendre!”

Aleshores, el drac va somriure, recordant que les emocions eren una part de tots, fins i tot de dracs com ell. Acceptà l’ajuda de l’eriçó, que l’ensenyà a barrejar els ingredients amb calma i sense pressa. Van riure junts de les seves petites ensopegades, i finalment, aconseguiren acabar el pastís.

Quan els seus amics van arribar i van veure el pastís gegant, tots el van felicitar. El drac va sentir una gran alegria i va entendre que les emocions són com ingredients en una recepta: algunes són dolces, altres salades, i totes són necessàries per fer alguna cosa bonica. Amb l’ajuda dels seus amics i el valor d’acceptar els sentiments, va aprendre que la paciència i l’amistat podien ajudar-lo a superar qualsevol obstacle.

I així, aquell dia, el drac no només va servir el pastís més gran i deliciós del poble, sinó que va aprendre que gestionar les emocions era una part important de fer les coses amb amor.