|
Getting your Trinity Audio player ready...
|
Una vegada era, en un poblet amagat entre muntanyes i estrelles, un petit conillet blanc anomenat Jofre. En Jofre vivia en una caseta rodona feta de molsa i flors, al peu d’un arbre molt alt que xiuxiuejava cançons amb el vent.
Cada vespre, quan el cel començava a tenyir-se de violeta i els ocells tornaven als seus nius, el conillet Jofre es posava el seu pijama de núvols i sortia a fora per dir bona nit a tot el bosc.
—Bona nit, floreta de camp!
—Bona nit, papallona!
—Bona nit, granota de l’estany!
I totes li contestaven amb un petit moviment o un somriure de colors.
Però aquella nit… en Jofre no tenia ganes de dormir.
—Mare —va dir—, i si avui no tinc son?
La seva mare, amb veu suau com el xiuxiueig de les fulles, li va respondre:
—Quan no tens son, vol dir que el teu cor encara vol escoltar una història. Vine, que t’explicaré la del Ventet Suau.
I així, el conillet es va estirar al llit, amb les orelles ben atentes.
La mare li va explicar que, cada nit, el Ventet Suau visitava les cases dels infants per acaronar-los les galtes i cantar-los una cançó molt antiga. Aquesta cançó només es podia sentir amb el cor mig adormit i les parpelles a punt de tancar-se.
El Ventet Suau passava per la finestra, feia una volta pel sostre, i deixava un pessic de calma al coixí. Deia:
«Dutxeta de silenci, llumeta d’amor,
tanca els ulls i somia amb color.
El món és de sucre, el cel és de mel,
i els teus somnis volen lleugers com un estel.»
Quan la mare va acabar la cançó, en Jofre ja havia tancat els ulls. El seu petit cos respirava tranquil, com si volés en una barqueta feta de plomes.
El Ventet Suau va entrar sigil·losament per la finestra, va fer una volta pel sostre, i va acaronar el front del conillet.
I des d’aquella nit, en Jofre sempre esperava el moment de dormir. Perquè sabia que el Ventet Suau el vindria a buscar, amb una història nova i una cançó que només es podia sentir amb els ulls tancats.
I tu, petit estel… estàs preparat per sentir el Ventet Suau aquesta nit?
Pinta el conte:
