Cançó Cargol treu banya

La cançó «Cargol treu banya» és una de les més conegudes i cantades per a infants a Catalunya. Tot i la seva senzillesa, amaga moltes curiositats i elements que la fan especial dins del cançoner tradicional català.

Origen oral i tradicional

Com moltes cançons infantils populars, «Cargol treu banya» ha estat transmesa de forma oral de generació en generació. No es coneix cap autor concret, ja que forma part del patrimoni col·lectiu de la cultura popular catalana.

Una cançó de falda i de joc

Aquesta cançó s’utilitza sovint com a cançó de falda, ideal per a nadons i infants petits. Mentre es canta, es poden fer gestos amb els dits simulant el cargol, fent-lo sortir i amagar-se —un joc molt senzill però efectiu per captar l’atenció dels més petits i crear vincles afectius.

Lletra senzilla i repetitiva

La lletra més habitual diu:

Cargol treu banya,
puja a la muntanya.
Cargol treu nas,
puja dalt del terrat.

La seva estructura repetitiva i melòdica ajuda als infants a memoritzar paraules i ritmes, i els convida a participar activament.

Un recurs per estimular els sentits

A més del component musical, la cançó estimula la motricitat fina (amb els dits), l’expressió facial, la coordinació i l’atenció. També afavoreix el desenvolupament del llenguatge i el sentit del ritme.

Imaginaris naturals

El cargol, com a protagonista, connecta els infants amb la natura i els animals petits. És una figura propera, fàcil de reconèixer, i que sovint desperta tendresa i curiositat.

Present a escoles i espectacles

«Cargol treu banya» forma part habitual de les activitats a escoles bressol i llars d’infants. També ha estat recollida en àlbums musicals, espectacles infantils i recopilacions del Cançoner Popular de Catalunya.

Un símbol de paciència i joc

Tot i ser breu, la cançó ens parla, de manera implícita, de la calma, la curiositat i l’observació. El cargol que treu banya ho fa amb calma, en un entorn tranquil, com el joc dels infants quan tenen temps i espai per descobrir el món al seu ritme.