Saltear al contenido principal

Les cartes màgiques de l’Elias

L’Elias i les cartes màgiques - Racço de Contes
Getting your Trinity Audio player ready...

En un racó tranquil d’un petit poble muntanyenc, vivia l’Elias, el més jove de tres germans. Les seves dues germanes grans, l’Anna i la Marta, sovint el fastiguejaven amb bromes i juguesques que el deixaven una mica marginat. Però l’Elias tenia un talent secret que encara no havia compartit amb ningú: era un aficionat a la màgia.

Un dia, mentre passejava pel centre del poble, l’Elias va veure un cartell que anunciava el primer Campionat de Màgia del Poble. El cor li va fer un bot d’alegria; aquesta era la seva oportunitat per demostrar el seu talent i guanyar-se el respecte de les seves germanes.

A casa, mentre practicava els seus trucs a l’habitació, l’Anna i la Marta van entrar sense avisar i el van veure fent desaparèixer una moneda. En lloc de riure’s, van quedar bocabadades. L’Elias, veient la seva sorpresa, els va oferir una petita actuació privada, revelant trucs que feien volar cartes i transformar objectes petits. Les germanes van quedar tan impressionades que van demanar a l’Elias que els ensenyés alguns trucs.

L’Elias va veure això com una oportunitat per establir una nova relació amb les seves germanes. Junts, van passar les següents setmanes preparant-se per al campionat. L’Anna i la Marta van ajudar a l’Elias a perfeccionar la seva actuació, mentre ell els ensenyava alguns trucs senzills perquè poguessin fer petites actuacions com a ajudants.

Finalment, va arribar el gran dia del campionat. L’escenari estava muntat a la plaça del poble, amb llums de colors i una petita multitud esperant veure els mags locals. L’Elias, amb l’ajuda de les seves germanes, va fer una actuació esplèndida. Els seus trucs eren tan enginyosos i ben executats que el públic va quedar meravellat. Des de la desaparició d’objectes fins a la lectura de la ment, l’Elias va demostrar una habilitat sorprenent.

Quan van anunciar els guanyadors, l’Elias va ser proclamat campió del torneig. Les seves germanes, orgulloses i emocionades, el van abraçar davant de tots, reconeixent el seu talent i la seva passió.

Des d’aquell dia, l’Anna i la Marta van deixar de veure l’Elias com el petit germà a qui fastiguejar. En canvi, el van reconèixer com un igual, un company creatiu i talentós. El campionat no només va elevar l’Elias als ulls del poble sinó que també va unir els tres germans com mai.

L’Elias va continuar practicant la màgia, sempre amb el suport de les seves germanes, i junts van explorar noves i emocionants aventures, compartint el màgic vincle que els unia.

Volver arriba
Buscar