Els tres porquets
|
Getting your Trinity Audio player ready...
|
Una vegada eren tres porquets germans que vivien feliços a la granja. Un dia, la seva mare els va dir que ja era hora de construir les seves pròpies cases. Els porquets van estar molt emocionats i van començar a planejar les seves cases.
El primer porquet, que era una mica mandrós, va decidir construir la seva casa de palla. Va pensar que seria la manera més ràpida de tenir una casa. Així que va recollir palla i va construir una caseta molt ràpidament.
El segon porquet, que també volia acabar aviat, va decidir construir la seva casa de fusta. Va tallar algunes branques i va construir una casa més forta que la de palla, però encara no era molt resistent.
El tercer porquet, que era molt treballador i previsor, va decidir construir la seva casa de maons. Va treballar molt intensament, col·locant cada maó amb cura, perquè volia una casa forta que el protegís.
Un dia, va aparèixer un llop gran i ferotge. Va anar primer a la casa de palla i va cridar: «Porquet, porquet, deixa’m entrar!» Però el porquet va dir: «No, pel pèl del meu mentó!» Així que el llop va bufar i va bufar, i la casa de palla es va ensorrar.
El porquet de palla va córrer cap a la casa del seu germà de fusta. El llop també va arribar allà i va cridar: «Porquets, porquets, deixeu-me entrar!» Però els porquets van dir: «No, pel pèl del nostre mentó!» El llop va bufar i va bufar, i la casa de fusta també va caure.
Els dos porquets van córrer cap a la casa del seu germà de maons. El llop els va seguir i va cridar: «Porquets, porquets, deixeu-me entrar!» Però els porquets van dir: «No, pel pèl del nostre mentó!» Aquesta vegada, quan el llop va bufar, la casa de maons no es va moure ni una mica.
El llop va intentar entrar per la xemeneia, però els porquets van posar una olla amb aigua bullent sota la xemeneia. Quan el llop va caure dins de l’olla, es va cremar i va córrer cap al bosc, prometent mai més tornar.
Els tres porquets van viure feliços i segurs a la casa de maons. Els dos porquets més grans van aprendre que valia la pena dedicar temps i esforç per construir alguna cosa ben feta. I des d’aquell dia, els tres germans van viure junts, ajudant-se i cuidant-se els uns als altres.
I així acaba la història dels Tres Porquets, que ens ensenya que el treball dur i la previsió són importants per afrontar els desafiaments de la vida.
