Skip to content

La primera baixada d’en Biel

La primera baixada d’en Biel conte d'esquiar

El conte de La primera baixada d’en Biel

Getting your Trinity Audio player ready...
0
(0)

Aquell matí, la muntanya semblava un pastís de nata gegant. El sol feia brillar la neu, els ocells volaven entre els pins i l’aire feia olor de fred i aventura.

En Biel mirava la pista d’esquí amb els ulls com plats. Feia setmanes que esperava aquell dia, el primer cop que baixaria tot sol per la pista petita. Portava el casc vermell nou de trinca, els guants blaus i uns esquís que encara feien olor de botiga.

—Va, campió! —va dir el seu pare—. T’ho saps de memòria: genolls flexionats, braços endavant i… sobretot, no et preocupis si caus.

Però en Biel no escoltava gaire. Només veia aquella baixada blanca i llarga que semblava no acabar-se mai.

Quan va posar els esquís sobre la neu, el cor li bategava fort. Va fer un petit impuls… i va començar a baixar.

Primer, tot anava bé. El vent li bufava a les galtes i se sentia com un ocell. Però, de sobte, els esquís van anar massa ràpid. Va intentar frenar, però els bastons se li van enredar i… plof! Va caure de cul sobre la neu.

Durant un moment, va quedar estirat, mirant el cel. Tot era blanc, silenciós i fred. Li venien ganes de plorar.

Però aleshores va sentir una veueta al seu costat. Era la Clàudia, una nena amb bufanda groga que també havia caigut.
—Jo també he caigut tres vegades —va dir rient—. Però cada cop baixo una mica més lluny!

En Biel la va mirar, i sense saber per què, va començar a riure també. Tots dos es van aixecar, es van treure la neu dels pantalons i van tornar a pujar amb el remuntador.

A la segona baixada, va tornar a caure. A la tercera, gairebé va arribar al final. I a la quarta… va baixar sencera! Amb els braços oberts, el cor content i un somriure més gran que la muntanya.

El pare el va rebre a baix amb un aplaudiment.
—Ho veus, Biel? A la vida, com a l’esquí, si caus, t’aixeques i continues.

En Biel va mirar la pista i va veure les seves petjades marcades sobre la neu, com un camí dibuixat per la seva valentia. I mentre el sol començava a pondre’s darrere les muntanyes, va pensar que aquell havia estat el millor dia de la seva vida.

FI

Descarrega el conte en pdf

T'ha agradat el conte? Fes-nos-ho saber!

Fes clic en una estrella per puntuar-lo!

Puntuació: 0. Vots: 0

No hi ha cap vot! Valora el conte.

Torna a llegir el conte La primera baixada d’en Biel

Buscar