El tió màgic de Nadal

Una vegada hi havia, en un petit poble de muntanya, una nena anomenada la Maria. La Maria vivia en una casa amb els seus pares i el seu germanet, en Pau. Un dia, mentre passejaven pel bosc, van trobar un tronc d’arbre molt especial.

– Mireu, aquest tronc té una cara somrient! – va exclamar la Maria.

– És el Tió de Nadal! – va dir el pare. – El portarem a casa i el cuidarem fins a Nadal.

Van portar el tió a casa i el van col·locar al costat de la llar de foc. Cada nit, la Maria i en Pau li posaven una manteta perquè no tingués fred i li deixaven una mica de menjar perquè es fes fort.

Quan va arribar la nit de Nadal, la Maria i en Pau estaven molt emocionats. Els seus pares els van dir que era el moment de fer cagar el tió. Amb un palet, van començar a picar suaument el tió mentre cantaven una cançó alegre:

– Caga Tió, avellanes i torró, si no cagues bé, et donaré un cop de bastó!

De sobte, el Tió Màgic va començar a moure’s i a deixar petits regals sota la manta! Hi havia caramels, joguines i torrons per a tots.

– Gràcies, Tió! – van dir la Maria i en Pau amb els ulls brillants de felicitat.

La mare els va explicar que el Tió de Nadal és una tradició molt antiga de Catalunya, on els nens cuiden un tronc que, a canvi, els porta regals la nit de Nadal.

Després de tanta emoció, la Maria i en Pau van anar a dormir amb un somriure a la cara, sabent que havien viscut una nit màgica gràcies al seu estimat Tió de Nadal.

I així, cada any, la Maria i en Pau esperaven amb il·lusió Nadal per cuidar el Tió i compartir moments especials amb la seva família.

I així acaba la història del Tió Màgic de Nadal. Bona nit i somnis dolços!