El sastre valent

Fa anys i anys un petit sastre que vivia en un poble tranquil. Aquest sastre, conegut com a Joanet, era un home molt treballador i astut. Un dia, mentre cosia a la seva botiga, va veure que unes mosques es posaven sobre el seu pot de melmelada. Indignat, va agafar un drap i va colpejar fort, matant set mosques d’un sol cop.

Ple d’orgull pel seu acte, en Joanet va decidir fer-se una faixa amb les paraules «Set d’un cop» brodades. Això el va fer sentir molt valent i decidit a buscar aventures fora del seu poble. Amb la seva nova faixa, va sortir a caminar pel món.

En el seu camí, en Joanet es va trobar amb un gegant temible que estava aterrint els pobles veïns. El gegant es va burlar del petit sastre quan va veure la seva faixa, pensant que era impossible que algú tan petit matés set homes d’un sol cop. en Joanet, amb la seva astúcia, va desafiar el gegant a diverses proves de força i enginy.

Primer, en Joanet va proposar al gegant que estrenyessin una pedra fins que en sortís aigua. El gegant va agafar una pedra gran i va estrènyer amb totes les seves forces, però no va sortir ni una gota. En Joanet, llest com sempre, va agafar un formatge tendre que portava a la seva bossa i el va estrènyer fins que va sortir líquid, fent creure al gegant que era una pedra.

Després, en Joanet va desafiar el gegant a llançar una pedra ben lluny. El gegant va agafar una pedra enorme i la va llençar amb tanta força que va desaparèixer de la vista. En Joanet, en canvi, va agafar un ocell petit que tenia amagat i el va llençar a l’aire, fent que volés ben lluny, aparentant haver llençat la pedra més lluny que el gegant.

Impressionat per aquestes proeses, el gegant va convidar en Joanet a passar la nit al seu cau. Durant la nit, en Joanet va veure que el gegant volia desfer-se d’ell mentre dormia. Va preparar un sac amb pedres i el va col·locar al seu lloc, mentre ell s’amagava en un racó. El gegant, pensant que era en Joanet, va colpejar el sac amb totes les seves forces, però en Joanet va sortir il·lès.

L’endemà, en Joanet va desafiar el gegant a un altre duel, però el gegant, espantat i admirant la valentia i astúcia d’en Joanet, va fugir, deixant el poble en pau. Els vilatans, agraïts, van celebrar la valentia del petit sastre i el van anomenar heroi.