El nen préssec

Aquest és un conte asiàtic clàssic, contretament del Japó.

Fa molt i molt temps, en un poble petit del Japó, vivia una parella d’ancians que no tenia fills. Tot i ser pobres, eren feliços i sempre ajudaven els altres. L’ancià passava els dies tallant llenya al bosc, mentre l’anciana rentava la roba al riu.

Un dia, mentre rentava la roba, l’anciana va veure un préssec enorme que flotava pel riu. Sorprenent-se molt, va pensar que seria un bon regal per al seu marit. El va recollir i el va portar cap a casa.

Quan l’ancià va arribar, van decidir partir el préssec per sopar. Però, en obrir-lo, van tenir una gran sorpresa: de dins del préssec en va sortir un nen petit, rosat i ple de salut. El nen, amb un somriure brillant, els va dir que era un regal del cel per a ells, per la seva bondat. Plens d’alegria, els ancians el van anomenar Momotarō, que significa «Nen del préssec».

Van criar-lo amb molt d’amor, i amb els anys en Momotarō es va convertir en un noi fort, valent i bondadós.

Un dia, en Momotarō va saber que uns dimonis terribles, que vivien en una illa llunyana, estaven robant tresors i sembrant el caos pels pobles. Va decidir posar fi a tot plegat i va dir als seus pares que marxaria per enfrontar-se als dimonis. L’anciana li va preparar unes boles d’arròs dolç, els kibidango, perquè tingués forces, i li van desitjar sort.

De camí cap a l’illa, en Momotarō es va trobar amb un gos famolenc que li va demanar menjar. En Momotarō li va donar una bola de mochi, i el gos li va prometre que l’ajudaria. Més endavant, va conèixer un mico, que també es va oferir a unir-se a l’aventura a canvi d’una bola de mochi. Finalment, un faisà de plomes brillants va aparèixer volant i, després de tastar el mochi, també es va convertir en el seu fidel aliat.

Junts, en Momotarō, el gos, el mico i el faisà van formar un equip valent i van viatjar fins a l’illa dels dimonis. Allà van trobar un gran castell protegit per una muralla. El faisà va volar per sobre de la muralla per explorar, el mico va grimpar per obrir la porta, i tots junts van entrar al castell.

Els dimonis eren enormes i temibles, però en Momotarō i els seus amics no es van rendir. El gos mossegava els dimonis, el mico els trepitjava i els feia caure, i el faisà els picotejava des de l’aire. En Momotarō, amb la seva força, va combatre el líder dels dimonis i el va derrotar. El líder, penedit, va prometre no fer més mal i va lliurar tots els tresors que havien robat.

Carregats d’or, joies i aliments, en Momotarō i els seus amics van tornar al poble, on tothom els va rebre amb alegria. Els ancians estaven immensament orgullosos del seu fill i van viure feliços envoltats de la gratitud del poble. En Momotarō va continuar sent un heroi generós i valent, sempre disposat a ajudar els altres.