Saltear al contenido principal

El gatet i la Lluna

El gatet i la Lluna - Racó de contes
Getting your Trinity Audio player ready...

Una nit, quan el cel estava clar i la lluna plena brillava amb tota la seva esplendor, un petit gatet gris va sortir d’excursió. Tenia els ulls grans i curiosos, i tot li semblava nou i emocionant.

El gatet, que es deia Pipo, va passejar pel jardí, mirant les flors que dormien sota el matalàs de llum de lluna. Va olorar les roses, va esquivar les gotes de rosada i va saltar sobre les ombres.

Però el que més li va cridar l’atenció va ser la gran lluna groga al cel. En Pipo va seure, mirant-la fixament, preguntant-se què seria aquella bola tan brillant.

– Lluna, lluna, com pots estar tan alta i llunyana? – va miolar el gatet amb curiositat.

La Lluna, veient el petit gatet tan interessat, va decidir baixar una mica, només en la imaginació d’en Pipo, per poder parlar amb ell.

– Hola, petit gatet. Soc la Lluna, i il·lumino el cel nit rere nit – va dir amb una veu suau que semblava venir dels somnis.

En Pipo, encantat de fer una nova amiga, va començar a jugar, donant voltes i més voltes, intentant atrapar el reflex de la Lluna amb les seves petites potes.

La Lluna va riure, i amb cada rialla, feia que les estrelles parpellegessin una mica més fort, creant un espectacle màgic per al gatet.

Després de jugar una estona, en Pipo va començar a sentir-se cansat. Va badallar i va mirar de nou la Lluna, que ara semblava més dolça i tranquil·la.

– És hora de dormir, petit gatet – va dir la Lluna amb tendresa.
– Jo vetllaré els teus somnis des del cel.

En Pipo va fer un petit miol de gratitud, es va enrotllar sobre si mateix i, sota la llum tranquil·la de la Lluna, va tancar els ulls. Va somiar amb jardins màgics, amb flors que ballaven i estrelles que reien, tot sota la mirada amable de la seva nova amiga, la Lluna.

I així, cada nit, abans d’anar a dormir, en Pipo buscava la Lluna al cel, saludava amb un miol suau i, amb un somriure a la cara, es preparava per viatjar al món dels somnis, sabent que la Lluna sempre estaria allà, il·luminant el seu camí.

I el petit Gatet i la Lluna van ser amics per sempre, compartint nits de jocs i somnis sota el cel estrellat.

Volver arriba
Buscar