La Bruna era al llit quan va sentir:
Rac-rac.
—Qui hi ha?
Era la branca que saludava la finestra.
—Bona nit, branca.
Després va sentir:
Fffuuu.
—Qui hi ha?
Era el vent que buscava un racó per dormir.
—Bona nit, vent.
De sota l'armari va arribar:
Cric-cric.
—Qui hi ha?
Era un grill petit que afinava la seva cançó.
—Bona nit, grill.
Al final, la Bruna va sentir:
Tum-tum. Tum-tum.
Es va tapar fins al nas.
—Qui hi ha?
Va posar-se una mà al pit.
Era el seu cor.
—Bona nit, cor.
La branca va callar. El vent es va estirar. El grill va acabar la cançó.
I el cor, molt fluixet, va continuar dient:
Tum-tum. Soc aquí. Tum-tum. Soc aquí.
