En un full blanc hi vivia una taca negra.
—Què soc? —preguntava.
Va provar de ser una formiga. Però no tenia potes.
Va provar de ser una pilota. Però no era ben rodona.
Va provar de ser una nit. Però era massa petita.
La taca es va arronsar en un racó.
Llavors va arribar una línia blava.
—Jo soc un riu —va dir.
Després va arribar un triangle verd.
—Jo soc una muntanya.
I un grapat de punts grocs va xiuxiuejar:
—Nosaltres som pobles amb els llums encesos.
—I jo? —va preguntar la taca.
El riu la va envoltar. La muntanya s'hi va acostar. Els pobles van formar un camí fins a la seva vora.
—Tu ets l'illa on volem arribar.
La taca va mirar el full. Ja no era buit: era un mapa.
I al mig del mapa, sense canviar gens, ella indicava un lloc nou.
