En Tomàs i el fons marí

En Tomàs vivia en un petit poble costaner on les onades acaronaven la sorra suau i els pescadors narraven històries de les profunditats del mar. Fascinat per aquests relats, en Tomàs somiava a descobrir els secrets que amagava l’oceà.

Un dia, mentre passejava per la platja després d’una tempesta, en Tomàs va trobar una brúixola antiga entre les algues i les closques. La brúixola no apuntava cap al nord, sinó que la seva agulla girava capritxosament fins que va quedar fixa apuntant cap a un punt en el mar. Mogut per la curiositat, en Tomàs va decidir seguir la direcció que marcava l’estrany artefacte.

Amb l’ajuda d’en Dídac, un vell mariner, en Tomàs va salpar cap a la misteriosa destinació. Mentre navegaven, el cel es va omplir de colors intensos i l’aigua semblava brillar amb una llum pròpia. Finalment, van arribar a un punt on la brúixola es va tornar boja, girant sense parar.

En Tomàs i en Dídac van submergir-se en les aigües cristal·lines, seguint la llum que semblava guiar-los. Sota l’aigua, van descobrir un camí de coralls lluminosos que els va portar fins a una cova subaquàtica secreta.

Dins la cova, van trobar criatures fantàstiques que mai no havien vist: peixos amb escates que canviaven de color, meduses que brillaven com estrelles, i una amigable tortuga gegant que portava una corona de corall. En Tomàs va comprendre que aquelles criatures guardaven el secret del fons marí.

La tortuga, amb una veu profunda i calmada, va explicar a en Tomàs que la brúixola era un antic artefacte creat per mantenir segur el santuari subaquàtic, visible només per aquells que realment respectessin el mar i les seves criatures.

Impressionat i agraït, en Tomàs va prometre protegir el secret de la cova i les criatures que hi vivien. En tornar a la superfície, en Tomàs i en Dídac van decidir que guardarien el secret del santuari, compartint només històries del mar que parlaven de la seva bellesa i misteri, sense revelar mai els seus secrets més profunds.

Així, en Tomàs va continuar explorant i aprenent del mar, sempre amb respecte i admiració per les meravelles que havia descobert aquell dia màgic sota l’aigua.