Cançó El ball de la civada

1. El ball de la civada, jo us el cantaré; (bis)
el pare, quan la fangava, feia així, feia així;
se’n dava un truc al pit i se’n girava així.
Treballlem, treballem, que la civada, que la civada,
treballem, treballem, que la civada guanyarem.

2. Llaurava.

3. Sembrava.

4. Segava.

«El ball de la civada» és alhora cançó i dansa popular. Càntut en situa la primera recopilació catalana coneguda l’any 1853, amb el títol «El labrador». També apareix a Jochs de la infancia (1874). Amb el temps, el ball va passar de les trobades d’adults als jocs infantils de rotllana.

Una dansa sobre les feines del camp

La cançó representa amb gestos diferents tasques agrícoles: fangar, llaurar, sembrar i segar. A les estrofes 2, 3 i 4 es repeteix l’estructura de la primera i se substitueix l’acció pel verb indicat, tal com assenyala el recull educatiu de la Generalitat