L’eruga golafre

Una nit, sota la llum de la lluna, hi havia un ou petit damunt d’una fulla.

Un diumenge al matí, just quan el sol començava a sortir, de l’ou va sortir una erugueta petita i molt afamada.

Dilluns, es va menjar una poma, però encara tenia gana.

Dimarts, es va menjar dues peres, i tot i això encara tenia gana.

Dimecres, es va menjar tres prunes, però encara tenia gana.

Dijous, es va menjar quatre maduixes, no obstant això, encara tenia gana.

Divendres, es va menjar cinc taronges, així i tot, encara tenia gana.

Dissabte, es va menjar una mica de tot: un tros de pastís de xocolata, un gelat, un cogombre, un tros de formatge, una rodanxa de salami, una piruleta, un pastís de cirera, una salsitxa, una magdalena i un tros de síndria.

Aquella nit va tenir un mal de panxa terrible!

L’endemà era diumenge una altra vegada. L’eruga es va menjar una fulla verda i es va sentir molt millor.

Ara ja no tenia gana, i tampoc era una erugueta petita. S’havia convertit en una eruga gran i grossa.

Va construir-se una casa al voltant d’ella mateixa, una crisàlide, i va romandre dins durant més de dues setmanes.

Un dia, va fer un forat a la crisàlide, va empènyer cap enfora i…

Es va convertir en una preciosa papallona!

Amb les seves ales de colors brillants, la papallona va volar per damunt dels camps i els jardins, visitant flors i portant alegria a tot arreu. El viatge de la petita eruga golafre havia arribat a la seva fi, però una nova vida plena d’aventures acabava de començar. I així, la petita eruga golafre va descobrir que, tot i els reptes i les dificultats, cada etapa de la vida és meravellosa i plena de bellesa.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.