El regal de l’onzè aniversari

Una vegada hi havia, en un petit poble rodejat de prats florits i altes muntanyes, una nena anomenada la Paula. La Paula era una nena alegre i plena d’imaginació que adorava llegir llibres d’aventures i somniar desperta amb mons llunyans plens de màgia i meravelles. El dia que va complir onze anys, va passar alguna cosa extraordinària que va canviar la seva vida per sempre.

El matí del seu aniversari, la Paula es va despertar amb els primers raigs de sol filtrant-se per la finestra. La seva família la va felicitar amb abraçades i somriures, i tot semblava un dia d’aniversari normal, amb pastís de xocolata i regals envoltats de paper brillant. Però, quan la Paula va obrir la porta per recollir el diari, va trobar una carta lacrada amb un segell daurat que portava el seu nom escrit amb lletres elegants.

Amb curiositat, va obrir la carta i va començar a llegir. La carta deia que la Paula era la descendent perduda d’una antiga família reial, i que, segons una vella profecia, el dia que complís onze anys heretaria tot el regne i les riqueses dels seus avantpassats. La Paula no podia creure el que llegia; semblava una d’aquelles històries dels llibres que tant li agradaven.

Mentrestant, a la porta de casa seva va aparèixer una carrossa tirada per cavalls blancs, amb un xofer vestit elegantment que es va presentar com el senyor el Llorenç, l’administrador dels béns de la família reial. El senyor el Llorenç la va convidar a pujar a la carrossa perquè la portés al seu nou palau.

La Paula, una mica nerviosa, però emocionada, va pujar a la carrossa, i així va començar la seva nova vida. Van viatjar durant hores, travessant paisatges de conte de fades fins a arribar a un majestuós palau situat enmig d’un gran bosc encantat. El palau era més bell del que la Paula havia somniat mai, amb torres que tocaven el cel i jardins plens de flors exòtiques i animals parlants.

Una vegada al palau, la Paula va ser coronada com la princesa del regne. Va rebre l’educació d’una princesa, aprenent llengües antigues, etiqueta reial, i fins i tot art màgic. Però el que més li agradava a la Paula era ajudar els altres. Va decidir utilitzar les seves riqueses no només per gaudir de luxes, sinó també per millorar la vida dels seus nous súbdits. Va crear escoles i hospitals, i va millorar els camins i les fonts d’aigua del regne.

Amb el temps, la Paula es va convertir en una estimada governant, coneguda no només per la seva riquesa sinó també per la seva bondat i justícia. Va continuar vivint aventures, algunes de les quals superaven fins i tot les dels llibres que havia llegit de petita.

I així, la història de la princesa la Paula es va convertir en una llegenda, una història que es contaria durant generacions, recordant a tots que la veritable riquesa no es troba només en els tresors, sinó en la bondat i el coratge que portem dins.